dissabte, 22 de gener del 2011

La Pizza d'en Jamie Oliver

La Marina em va regalar per Nadal un dels llibres de receptes d'en Jamie Oliver. En té de diferents, però el que em va regalar és el de "Aprende a cocinar en 24 horas". El llibre és maco, és d'aquells de tenir al menjador i d'anar consultant de tant en tant. Té un molt bon índex i grans fotografies. Les receptes sempre les podem trobar per internet, però tenir-les agrupades en una edició d'aquest tipus és genial.


A més, en el llibre, en Jamie Oliver explica que seria genial que tothom aprengués a fer alguna de les receptes del llibre i que li ensenyés a dues persones més, prometent aquestes, que l'ensenyaran també a dues altres persones... aquesta és la recepta amb la qual cada cop més gent aprendria a cuinar i deixaria de menjar malament.. és utòpic, però bonic =)


La recepta d'avui no es troba en aquest llibre. Sé que hi és en una altre dels d'en J.O. ja que el meu cunyat la té en un dels altres llibres, encara que no és exactament igual. Jo la vaig trobar en un video de youtube i a la seva propia pàgina web. El resultat és una pizza INCREÏBLE, una massa doble i gustosa i molt flonja. Si us agraden les pizzes massa fina.. no us la recomano. Però si voleu entrar en una nova dimensió sensorial menjant tan sols una pizza que no us treurà gaire estona... endavant!


Les quantitas son per una pizza de la mida de la placa del forn + una mica extra per si voleu fer una mini calzone o una pizzeta petita:



  • 500 gr de Farina
  • una culleradeta rasa de sal
  • 1 paquetet de llevat compacte (25 gr), del que trobareu als supermecats en a la zona de refrigerats
  • 1 cullerada rasa de sucre morè
  • 2 cullerades d'oli d'oliva
  • 325 ml d'aigua tèbia
El procediment és força fàcil. Passem la farina per un colador (millor dels grans, que sinó no acabarem mai). Després la posem en forma de volcà (bé, més aviat de cràter ;D ) de manera que hi podem afegir a l'interior l'aigua tèbia i el llevat, després l'oli, el sucre i la sal. Ara, només cal agafar una cullera i remenar. Anem agafant poc a poc la farina de les parets del cràter. Arribarà un punt en que haurem de deixar la cullera i posar, mai millor dit, les mans a la massa.

Haureu d'anar amassant fins aconseguir una massa que sigui prou consistent, que no s'enganxi sobre el marbre de la cuina. Si teniu problemes, podeu posar-hi un pel més de farina, però sense passar-se eh!

Un cop estigui ben amassat, cal deixar llevar la massa. La posarem en un recipient alt (nosaltres ho fem en un bol força gros) i ho cobrim amb un tovalló de cuina humit. El temps de reposar se suposa que és una horeta, tot i que dependrà de la temperatura del lloc on reposi. Jo ho vaig deixar a la cuina una hora i mitja i mireu quina gràcia, va créixer un munt!


Després l'estirareu i ja la podreu fer al vostre gust! Després, dins el forn, encara pujarà una mica més! Us recomano posar-la a la part mitja baixa del vostre forn, tot i que ja sabem que cada forn és un món!

Espero que la disfruteu!

Salut!!

diumenge, 16 de gener del 2011

Cookies que pugen i baixen

A casa es respira ambient pre-exàmens...! Així que jo he decidit posar-me mans a la massa... potser aviat tornarà el moment de fer exàmens així que ara aprofito per cuinar alguna cosa!


Divendres vam anar a dinar a fora amb els companys de feina, com de costum. I com també és costum, tenien el programa "La Mañana" de la1 sintonitzat. Per aquella hora sempre estan fent alguna recepta. Aquesta setmana vaig enganxar unes cookies... la recepta sembla força fàcil. De moment us passo les quantitats i després parlem del que va passar xD



  • 200 gr de sucrè morè
  • 100 gr de mantega
  • 1 pessic de vainilla en pols
  • 1 ou
  • 5 gr de llevat (o menys... ja ho veureu!)
  • 50 gr de perles de xocolata (jo ho vaig substituir per xocolata de postres picada amb un bon ganivet)
  • 200 gr de farina
La recepta és tan fàcil com barrejar tots els ingredients (millor amb les mans, pe què enganyarnos ;D ) i deixar reposar una estona dins la nevera per treballar-la millor després.

Un cop la massa està endurida, hem de per boletes (la mida, al vostre gust) i posar-les a la safata del forn sobre de paper vegetal. Ara ve la part divertida, aixafar-les!

Compte, deixeu un espai prudencial entre bola i bola!

Els temps de fornejar... jo ho faria uns 8 minuts a temperatura 170º. Al programa recomaven 3 minuts per a galetes toves, i 12 per a galetes dures... deixem-ho entre mig!

Ara bé... no us heu de passar amb el llevat! vegeu:

Instants abans d'enfornar

Instants després de sortir del forn!

Bé... pensareu... quin horror! Doncs no! Aquesta va ser la primera fornada i podríem dir que van quedar a l'estil de les cookies que fan al Pans&Company.. que son més primetes i més tovetes! Però en forma de mega galeta!

Enseguida vaig comprendre que a aquesta recepta hi havia fallat alguna cosa... és clar! Hi havia massa llevat! Si us plau, peseu el llevat! Només son 5 grams!

La solució en aquell moment va ser afegir-hi un xic més de farina a la massa restant! I... taxan!!!


Aquestes si eh!

La propera vega potser hi posaré 4 gr de llevat per veure com queden! Ah! Deixeu-les 8 minutets i treiu-les del forn.. si les deixeu dins segurament acabaran com a pedres!


Que aprofiti!


(He trobat la recepta de "La Mañana" aquí: http://bit.ly/hA0iS1 )

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Sípia amb patates

Sípia amb patates!

Foto feta dins el tupper... no em vaig esforçar a emplatar-ho.... va anar directe al congelador! xD

Ahir al matí em vaig apropar al mercat de Sabadell. Volia comprar sípia per fer-la estofada amb patates. Últimament mengem poc peix i he pensat que era una molt bona opció
He de dir que ho hagués pogut comprar al súper…  el mercat de Sabadell no és com el de Vilanova si volem comprar peix… però m’agrada l’ambient que s’hi respira!

En vaig fer una bona olla per fer tupper... pero sempre podeu adaptar les quantitats!

  • 1 quilo de sípia (en un quilo en surten tres de mida normal tirant a petita)
  • 1 ceba ben maca
  • 2 grans d’all
  • 1 llauna de pèsols
  • 5 patates mitjanes
  • Sangria
  • 1 brick de tomàquet  fregit
  • 3 fulles de llorer
  • Oli
  • Sal


És realment fàcil de fer i és molt “resultón”... la gent és pensa que t’ha estat treballant moltíssim el plat quan no necessites més de 20 minuts d’elaboració... la resta és esperar a que bulli =)

Comencem per tallar la ceba en dauets menuts. També tallem les sípies a daus o quadradets, més grans que la ceba. Posem oli en una cassola/olla.

Quan l’oli és calent, hi agefim la ceba i la sípia i també dos grans d’all (jo els hi clavo un cop amb la cullera de fusta... diuen que deixen anar més gust). Recomano posar primer la sípia, sobretot si no és de qualitat, ja que algun cop m’han fet una quantitat de líquid impressionant.La ceba no cal que quedi rossa, només transparent. Afegim les fulles de llorer. Salem. Sempre podrem anar corregint de sal si fa falta.

Sofregim durant 5 minutets i hi podem afegir el tomàquet. Dos minutets més remenant i hi afegim la sangria, dos gotets n’hi ha prou.

Atenció... vaig anar a comprar a un supermercat on no tenien sangria (¿?) i hi vam posar... Sandemotxo (¿?¿?... en teoria era Tinto de Verano.. pero ara ja no sé si és calimotxo) i el resultat ha estat pràcticament el mateix.

Ens esperem a que evapori una mica l’alcohol i serà el moment d’afegir-hi les patates.
Les podeu tallar a trossos mitjans (no a rodanxes) però a mi sempre m’han dit a casa que ho fem esqueixat, és a dir, amb un tal amb el ganivet i després arrencant-ho.

Tan bon punt hi afegim les patates, li donem dues voltes i hi afegim aigua fins a cobrir-ho (i una mica més).

Ara toca esperar a que bulli i posar-hi els pèsols, que com son cuits i no volem que se’ns desfacin els posem cap al final.

Quan creieu que la patata està al vostre gust, retirem del foc. Potser trobeu que ha quedat força líquid, però veureu com espesseix en moments.

Que vagi de gust!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Primera entrada! Quiche d'Espinacs

Hi ha el risc que ningú llegeixi aquest bloc. No és problema, em servirà de llibre de receptes online =) Hi ha milers de blocs sobre cuina. També és igual... sempre hi podem trobar diferents maneres de fer un plat, agafar una mica d'aquí, una mica d'allà...


Total, que em llanço a fer el bloc... el meu primer bloc! Si és que avui en dia... qualsevol s'atreveix a tenir-ne un! ;)


Us poso una mica en situació, de manera que entengueu quin tipus de cuina fem a casa i quin tipus de receptes trobareu aquí!

A casa som 5 persones, 4 noies eivissenques i jo, un vilanoví. Vivim a Sabadell. Una de les eivissenques és la meva parella. Les noies son estudiants. Jo ja he passat al món laboral després de llicenciar-me i fer un postgrau. I tots mengem tupper! Així que tots aquells que mengeu fora de casa... aquí hi trobareu un bon recurs!

Crec que per avui ja n'hi ha prou! Si aconsegueixo mantenir això mínimament al dia... ja ens coneixereu més!

Ei, no us penseu que me'n vaig sense recepta! Avui us delecto amb una quiche d'espinacs!

Què necessitem?

  • Una base de pasta de full
  • Espinacs (n'utilitzem uns de congelats de 300gr)
  • Una ceba gran
  • Nata per cuinar
  • 2 ous
  • Xampinyons (al gust)
  • Nous o Pinyons (al gust)
  • 1 paquet de formatge ratllat
  • Oli
  • Sal

Com ho fem?
Primer de tot, cal tallar la ceba. Al vostre aire.. si surt petita, petita, sinó a dauets! Això va a gustos.. si no us agrada trobar trossos de ceba inclús la podeu ratllar o picar ;)

Posem una paella al foc amb un raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, hi afegim la ceba. Li donem un parell de voltes, fins que estigui feta, transparent. És el moment d'afegir-hi els xampinyons (laminats o tallats més petits si ho preferiu).

Un parell de voltes més, i hi afegim els espinacs (prèviament descongelats!)

Un cop ho tenim tot ben passadet, és hora d'abocar-ho en un bol. Allí hi afegirem un brick dels petits de nata per a cuinar, els dos ous i batrem per fer una bona barreja dels ingredients. Després, hi afegim el formatge.

Un cop tot ben mesclat, em de posar-ho sobre la pasta de full. Nosaltres la comprem congelada (només traient-la en el moment de començar a cuinar ja es descongela).

Abans teníem un fornet petit i l'estiràvem (sobre el paper de fornejar que ja ve de sèrie) en la mateixa placa del forn - les masses congelades normalment son rectangulars... ). Ara que ens hem traslladat a un pis normal, teni un forn normal i la placa se'ns ha quedat un pel fran... de manera que utilitzem un motlle de fer pastissos (hi ha motlles de quiche a les botigues de xinos multipreu de productes orientals... però som així de punkis jeje =D ) S'ha de fer una mica de malabarismes per posar una pasta rectangular en un motlle rodó, però si tens ganes de passar l'estona... xD

Bé, arriba el moment d'enfornar. Us recomano tenir el forn calent. ja ens coneixem, els joves el posem a tope ( a uns 250º) però no fa falta, només que el tingueu a 180 - 200 preescalfat, ja en tindrem prou. Es podrà fer la massa i se'ns torrarà per damunt. Això sí, mentre no tingueu pràctica, aneu vigilant-ho... després us sortiran com a xurros!!

La foto la pujo próximament, ho prometo!!!

Salut a tothom!